«Calidad de vida de trabajadoras inmigrantes latinoamericanas como cuidadoras en España», estudi dels GICS publicat a ‘Gaceta Sanitaria’

09
abr.

L’estudi elaborat per Andreu Bover, Joana Maria Taltavull, Denise Gastaldo, Raquel Luengo, María Dolores Izquierdo, Clara Juando-Prats, Amaia Sáenz de Ormijana i Juana Robledo posa de manifest que les condicions laborals i els factors lligats al procés migratori són determinants per explicar la vulnerabilitat d’aquestes dones.

L’estudi analitza diverses variables relacionades amb el perfil sociodemogràfic i el procés migratori relacionades amb la qualitat de vida en un total de 517 dones de les Illes Balears, Catalunya, el País Basc, les Illes Canàries i Madrid. El treball s’ha fet en col·laboració amb investigadors del Centre de Salut de la Platja de Palma, de la Universitat de Toronto (Canadà), de l’Escola Universitària d’Infermeria de la Creu Roja de la Universitat Autònoma de Madrid, del Servei Canari de la Salut, de l’Hospital Txagorritxu d’Àlaba i del Centre de Salut de Navalperal (Àlaba).

Entre els resultats de la recerca, cal destacar que malgrat l’augment de les dones immigrants que cotitzen a la seguretat social en els últims anys, un 65,7% de les enquestades no tenien contracte laboral. El 81,9% d’elles no només s’encarregava de tenir cura d’infants i ancians, sinó que també feia les tasques domèstiques. És la combinació de la irregularitat laboral i la diversitat de tasques el factor que més influeix en la mala percepció de la seva salut.

L’estudi també destaca que les treballadores domèstiques llatinoamericanes expressen un impacte negatiu en la seva salut a causa de problemes físics i emocionals que dificulten el seu treball, si bé assenyalen una excel·lent capacitat i vigor per dur a terme activitats físiques i socials. La pitjor salut subjectiva s’observa en les dones internes, seguides d’aquelles que no disposen de contracte o acumulen múltiples tasques domèstiques i de cures. Les participants sense permís de residència, amb les pitjors puntuacions en la dimensió de vitalitat del qüestionari, manifesten una fatiga més gran, mentre que les més joves són les que presenten més problemes emocionals.

Els autors de l’estudi apunten que caldria potenciar polítiques migratòries i de salut des d’un enfocament de gènere, que reforcin programes específics per donar suport i apoderament a les dones que acaben d’arribar o que es troben en situació irregular, i especialment els programes destinats a millorar les seves condicions laborals que possibilitin la reducció de la manca d’equitat en salut.

Notícia publicada a El Diari de la UIB